De l’1 de gener al 24 de setembre, cap dia net. [3]
La pitjor xarxa de rodalies de l’Estat: última de 13. [1]
A Catalunya, 2015–2024. A Madrid: 77,6%. [6]
Un mes després de Gelida, una de cada quatre havia deixat el tren. [14]
Quina línia agafes?
La crisi és de tota la xarxa, però tu la vius a la teva línia. Tria-la i mira què en diuen les dades.
267 dies. Ni un de sol sense incidències.
2026: l’any que la xarxa va cedir
Gelida no va ser un accident aïllat. Va ser el moment en què anys de manteniment insuficient es van fer visibles a tothom alhora.
- 20 gen
Gelida: un mur cau sobre l’R4
Un mur de contenció s’ensorra sobre la via durant el temporal. Mor un maquinista en pràctiques i hi ha 5 ferits greus. El tram ja tenia una limitació temporal de velocitat a 60 km/h: el tren va tenir cinc segons per frenar. [12]
- 21–23 gen
Tota la xarxa aturada
Rodalies se suspèn a tot Catalunya per revisar la infraestructura. Pimec calcula un impacte de 9 milions d’euros per cada dia d’aturada. [18]
- 7 feb
La gent surt al carrer
Manifestació a Barcelona per Rodalies: 3.000 persones segons la Guàrdia Urbana, 40.000 segons els organitzadors. [14]
- 20 feb
−25% de viatgers
Un mes després, Rodalies opera al 80% i ha perdut una quarta part dels usuaris. Les carreteres d’accés a Barcelona sumen fins a 36.000 vehicles més al dia. [14]
- 9 març
Adif fa tombar una web d’usuaris
La plataforma Dignitat a les Vies denuncia que Adif va fer bloquejar la seva web, que informava de l’estat de la xarxa, al·legant que publicava “informació sensible”. [15]
- 9 juny
Dues aturades generals en un dia
Dues fallades greus del sistema de regulació del trànsit paralitzen tot el servei, segons una resposta parlamentària del Govern. [3]
- jul
163 km amb limitacions de velocitat
Sis mesos després de l’accident, les restriccions temporals de velocitat no baixen: pugen un 50% i afecten 163 km de via. Només el 39,8% dels trens arriben a l’hora. [16]
- 24 set
267 dies seguits amb incidències
Cap dia del 2026 sense alteracions. Adif ha denunciat 229 robatoris de coure de gener a agost, més que en tot el 2025 (184). [3]
- oct
Un altre temporal, el mateix col·lapse
Un arbre i un talús cauen sobre un tren a Vilanova i la Geltrú. Els maquinistes demanen garanties de seguretat abans de circular i l’R1 es queda sense trens a primera hora. [17]
Un tren de cada dos arriba tard
El 2025 Rodalies va ser el servei de rodalies més impuntual de l’Estat en 9 dels 12 mesos. Cap mes no va arribar al 60%. El juliol va tocar fons amb un 41,7%, i els trens que arribaven tard ho feien, de mitjana, amb 20 minuts de retard. [1]
Renfe també publica una puntualitat del 94% que només compta els retards que s’atribueix a ella mateixa. Un usuari no viatja en “causes imputables a l’operador”: viatja en el tren que arriba tard. [2]
Font: informes mensuals de Renfe, anàlisi de l’ACN [1]. Juliol 2026: 39,8%. [2]
Imagina 100 trens
Any sencer. La xarxa de rodalies menys puntual de l’Estat.
Puntualitat: 50%
Els diners es pressuposten. Però no arriben a la via.
El problema no és només quant es promet, sinó quant s’executa. I a Catalunya, any rere any, la major part del que surt als pressupostos no es converteix mai en obra.
Pressupost inicial: 7.593 M€. En la xarxa convencional —la que fa servir Rodalies— l’execució va ser encara més baixa: un 35% (1.666 de 4.827 M€).
Memòries d’Adif i IGAE, recalculades per Verificat [6]
Només rodalies, any 2024
Catalunya té el pressupost més gran, però no el més executat. Un pressupost que no s’executa és un titular, no una obra. [7]
Suïssa hi posa unes 17 vegades més per habitant
Els països amb els trens que envegem no tenen cap secret: hi inverteixen, any rere any, i ho executen. Luxemburg, 622 € per habitant el 2025; Suïssa, 594 €; Àustria, 359 €. [28]
* Càlcul propi: inversió executada per Adif a Catalunya 2015–2024 (2.852 M€) dividida entre 10 anys i uns 8 milions d’habitants. No inclou la inversió de la Generalitat (FGC) ni de Renfe en trens, i els àmbits no són idèntics: és un ordre de magnitud, no una comparació exacta. [6]
Allianz pro Schiene / SCI Verkehr, 2025 [29]
On falla, exactament?
Una investigació de 3CatInfo amb el registre intern d’incidències de gener a setembre de 2025 va trobar problemes el 93% dels dies: només uns 20 dies normals en nou mesos, i una ratxa de 58 dies seguits amb incidències. [4]
- 1
Infraestructura (Adif) Gairebé la meitat
Catenària, senyalització, comunicacions, agulles.
- 2
Causes externes 2a causa
Robatori de coure, objectes a la via, atropellaments.
- 3
Material rodant 3a causa
Frens, portes, sobreescalfament d’eixos.
- 4
Operació (Renfe) Menys del 10%
Sobretot falta de maquinista a l’inici del servei.
- La via, la catenària i la senyalització —la infraestructura— són el primer problema. Canviar qui opera els trens sense canviar qui manté la via no ho resol.
Rodalies no falla només a qui hi viatja. Ens falla a tots.
El preu que no surt al bitllet
Rodalies no només falla a qui hi viatja. Quan el tren no funciona, ho paguem tots: en sous, en productivitat, en salut i en clima. Aquestes són les factures que ningú no envia.
perduts cada dia que la xarxa va estar aturada
Impacte en el PIB estimat per Pimec durant la suspensió de gener (amb el tall parcial de l’AP-7). Només en sous: gairebé 6 milions diaris. [18]
en hores de feina perdudes en un sol dia “normal” de caos
Cost laboral diari dels retards per un robatori de coure a Montcada el 2024. No cal un accident: n’hi ha prou amb una setmana qualsevol. [19]
del Pla de Rodalies encara per executar
De 8.037 M€ previstos fins al 2030, a principis del 2026 se n’havien executat 2.666. Caldria invertir més de 1.000 M€ cada any, segons la Cambra de Comerç. [8]
morts l’any a Barcelona per la contaminació de l’aire
El 10% de les morts naturals de la ciutat, amb els nivells de 2022. Un cost social de 1.041 M€ l’any. El trànsit és la gran font de diòxid de nitrogen. [21]
dels nous casos d’asma infantil, atribuïts a la contaminació
Uns 900 infants cada any, només a la ciutat de Barcelona. [21]
de les emissions de CO₂ de Catalunya surten del transport
I van en direcció contrària: les emissions de la mobilitat van créixer un 2% l’últim any, mentre Catalunya s’allunya dels objectius climàtics del 2030. [22]
Ningú no agafa el cotxe per gust
Entre municipis de la regió metropolitana, un trajecte en transport públic dura de mitjana el doble que en cotxe. Amb aquesta diferència, el cotxe no és una opció: és l’única manera d’arribar a temps. [20]
Per això el 53,5% dels desplaçaments per anar a treballar es fan en vehicle privat, amb 1,19 persones per cotxe. Fora de l’àrea de Barcelona, el transport públic només representa el 5,2% dels desplaçaments.
No és un problema de mentalitat. És un problema d’oferta. Quan el tren és ràpid i fiable, la gent el tria.
El cotxe ja fa 27 minuts que ha arribat.
Quant de la teva vida et costa Rodalies?
Amb les dades oficials del 2025: la meitat dels trens arriben tard, i els que arriben tard ho fan amb 20 minuts de mitjana. [1]
- 9,6 jornades laborals de 8 hores
- 230 trajectes que arriben tard
Estimació: trajectes × dies × 46 setmanes × 50% tard × 20 min. No inclou supressions, transbords perduts ni el temps que hi afegeixes “per si de cas”.
I si demà el tren arribés a l’hora?
Ara imagina que funciona
Un bon tren no és només un tren. És la peça que desbloqueja l’habitatge, la salut, el clima, l’economia dels barris i el futur dels joves. Rodalies no és un problema de transport: és un problema de país.
Habitatge
Ara El lloguer mitjà a Barcelona és de 1.087 €. A les comarques de Girona, 670 €; a les de Tarragona, 586 €. Però viure lluny només és una opció si el tren arriba. [23]
Amb un tren que funciona Amb trens fiables i freqüents, viure a 40 minuts de la feina deixa de ser una condemna. La demanda es reparteix pel territori i la pressió sobre Barcelona baixa.
Diners a la butxaca
Ara Mantenir un cotxe costa entre 2.000 i 3.500 € l’any, sense comptar-ne la compra. L’abonament mensual de Rodalies, 20 €: 240 € l’any. [25]
Amb un tren que funciona Una llar que es pot estalviar un cotxe s’estalvia fins a 3.260 € l’any. Diners que van al comerç del barri, a la cultura, als restaurants, i no al dipòsit.
Aire net
Ara La contaminació causa unes 1.500 morts l’any a Barcelona i el 41% dels nous casos d’asma infantil. El trànsit n’és el gran responsable. [21]
Amb un tren que funciona Cada persona que deixa el cotxe per un tren que funciona és menys fum als carrers. És una política de salut pública tant com de transport.
Menys cues
Ara Quan Rodalies va caure el gener, les carreteres d’accés a Barcelona van sumar fins a 36.000 vehicles més cada dia. La C-31 sud va arribar a un 27% més de trànsit. [14]
Amb un tren que funciona Un tren de doble pis pot substituir centenars de cotxes. Menys trànsit vol dir menys hores perdudes també per a qui ha de conduir: transportistes, ambulàncies, autònoms.
Un turisme que es reparteix
Ara Catalunya va rebre més de 20 milions de turistes estrangers el 2025, un rècord històric, que gasten 221 € per persona i dia. [30]
Amb un tren que funciona Una xarxa que funciona porta visitants a Girona, al Penedès, a Montserrat, al Delta: despesa repartida pel territori i menys saturació als barris que ja no poden més.
Una generació que es pot emancipar
Ara Només el 14,5% dels joves viuen fora de casa dels pares. Un jove hauria de destinar el 98,7% del sou per llogar un pis sol. [24]
Amb un tren que funciona Si el tren connecta bé, l’habitatge assequible de fora de l’àrea metropolitana es converteix en una opció real per començar una vida pròpia.
El tren també és política d’habitatge
Viure a Barcelona costa, de mitjana, 417 € més al mes que a les comarques de Girona: més de 5.000 € l’any. Mentrestant, només el 14,5% dels joves s’ha pogut emancipar i l’edat mitjana per marxar de casa ja és de 30,2 anys. [24]
Construir habitatge porta anys. Fer que el tren funcioni amplia, de cop, el mapa d’on pots viure sense renunciar a la teva feina.
Incasòl [23]
Què cal canviar
Sis exigències concretes, mesurables i verificables. Cap no depèn d’eslògans: totes es poden comprovar amb dades.
Dades obertes en temps real
Avui les dades d’incidències surten a la llum per sol·licituds d’accés a la informació i investigacions periodístiques. I quan una plataforma d’usuaris les va publicar, Adif en va fer bloquejar la web. [15]
Exigim: Publicació diària i oberta de puntualitat, supressions, limitacions de velocitat i causa de cada incidència, per línia i per responsable (Adif, Renfe o externa).
Inversió que s’executa, no que s’anuncia
Entre 2015 i 2024 Adif només va executar el 37,6% del que tenia pressupostat a Catalunya. El 2024, a Rodalies, el 13,5%.
Exigim: Informe trimestral públic d’execució per obra i compromís plurianual: el que no s’executa un any no es perd, es transfereix al següent.
Pla de xoc amb calendari públic
Les limitacions temporals de velocitat han crescut un 50% després de Gelida i ja afecten 163 km de via. El tram de l’accident ja en tenia una.
Exigim: Inventari públic de murs, talussos i trams limitats, amb data compromesa per aixecar cada restricció i seguiment mensual.
Compensació automàtica
Avui la Devolució Xpress s’ha de demanar a l’estació, només a partir de 15 minuts, i no és diners sinó un altre bitllet. I està suspesa per als titulars de l’abonament recurrent: justament qui viatja cada dia. [27]
Exigim: Retorn automàtic a la targeta quan el retard supera el llindar, sense formularis i també per als abonats.
Trens nous amb data i penalització
Els trens contractats el 2022 acumulen retards que el mateix ministre atribueix al fabricant.
Exigim: Calendari d’entrega vinculant i públic, i aplicació estricta de les penalitzacions del contracte.
Un traspàs que inclogui la via
La nova empresa gestiona el servei, però gairebé la meitat de les incidències són d’infraestructura, que continua en mans d’Adif.
Exigim: Un únic responsable per a trens i infraestructura, amb capacitat de decisió real i rendició de comptes davant dels usuaris.
Els trens no els arregla la sort. Els arregla qui governa.
El teu vot també
viatja en tren
El 29 de novembre de 2026 hi ha eleccions generals anticipades [31], i el traspàs de Rodalies hi queda pendent. Adif, el pressupost i el ritme de les obres depenen del govern que en surti. I el que decideix el Parlament de Catalunya pesa tant com el que es decideix a Madrid.
No et diem a qui has de votar. Et diem que no votis per promeses: vota per fets. Compara el que cada partit va prometre amb el que es va executar quan va poder decidir.
Si una força política no té un pla concret, amb diners, calendari i responsables, per a Rodalies, no té un pla per a la teva vida diària.
Abans de votar, compara’ls:
- Quants diners hi posaran, en quin calendari, i quant n’han executat fins ara?
- Què van fer amb Rodalies quan van governar o van donar suport a un govern?
- Qui serà responsable de la via i la catenària, no només dels trens?
- Es comprometen a publicar en obert la puntualitat i les incidències de cada línia?
- Proposen compensació automàtica per retards?
- Quines dates concretes donen, i van complir les que van donar abans?
Cap partit no ho fa tot bé. Però no tots ho fan igual de malament, i la diferència la decideix el teu vot.
Què pots fer avui
Les dades només canvien les coses si algú les fa servir. Tres coses que pots fer ara mateix.
Reclama cada retard
Si el tren arriba amb més de 15 minuts de retard per causes del ferrocarril, pots demanar la Devolució Xpress: un bitllet per al mateix trajecte. Es demana a l’estació de destinació en arribar, o en línia si l’estació no té personal. [27]
Condicions i formulariDeixa constància
Una queixa formal deixa constància escrita del problema. Presenta-la al canal oficial de Rodalies, i consulta l’estat real de la teva línia en plataformes ciutadanes com El Tren No Funca.
Consultes i reclamacionsVota el 29N
Si aquell diumenge no hi seràs, pots votar per correu: la sol·licitud es fa a Correus fins al 19 de novembre, en línia amb certificat digital o presencialment amb el DNI. [33]
Vot per correuComparteix una xifra
Imatges preparades per a WhatsApp, Instagram o X. Cada una porta la font a la web.
Les dades no canvien soles.
La pressió sí.
Comparteix aquesta pàgina. Parla’n a casa, a la feina, al grup del poble. Pregunta als partits. I vota. Cada xifra té la seva font perquè ningú pugui dir que és inventada.



